La setmana passada començava amb l’eufòria dels terminis acomplerts: la remodelació de l’avinguda Meritxell s’acabarà com estava previst i el 3 d’agost els treballs d’embelliment hauran conclòs. La figura de la cònsol major d’Andorra la Vella tornava a emergir triomfant i amb foto de família inclosa. Ella, tan empolainada com sempre; els obrers, tanta feina com sempre; i, al cel, les nuvolades semblaven pressentir alguna cosa encara inexplicable, també com sempre.

Cinca no plega perquè estigui cansat, sinó perquè ho va apostar tot a BPA i ha perdut.

Doncs la veritat, a casa ens ha semblat que no n’hi havia per tant: que el cost final de The Cloud s’acabés enfilant fins als 55 milions suposava tan sols un increment del 40% respecte dels 39,5 milions que havia previst Andorra Telecom. Res que no s’hagi vist abans en les nostres benemèrites administracions. Recordin l’embelliment de l’avinguda Meritxell, que havia de costar 7,6 milions i que es va adjudicar per 10,9. Un 43% més del que s'havia dit.

A l’estiu, quan estem a fora i a l’aire lliure, tenim temps per anar-nos fixant en les diferents coses que l’entorn ens presenta. Ho veig pels escrits de companys: a alguns la inspiració els ve passejant per la muntanya; a d’altres, pedalant en bicicleta o simplement gaudint de la natura. Com que la meva natura és més aviat contradictòria, avui us voldria compartir les reflexions que m’han vingut tot passejant per una zona urbana.

No us espereu una crítica social de la massificació humana.

En aquest petit país en parlem sovint de les vacances. En som uns grans especialistes. Rebem cada any milions i milions de turistes decidits a gaudir del seu temps d’oci a la neu, evadir-se (o gastar energia acumulada) en els entorns naturals o relaxar-se gràcies a l’efecte de l’aigua termal. Alguns de vostès potser ja han gaudit de les seves vacances. O potser ara estan a punt de començar-les. En tot cas, aquest és un bon moment, doncs, per fruir d’un (si pot ser, llarg) viatge.

Hi ha una cosa tan dolenta com els calçotets a sota del banyador: el banyador arremangat. I està de moda, gràcies als futbolistes, aquests éssers gairebé mitològics i carregats de punyetes. Es senyen, escupen, fan tombarelles per sacar de banda, ballen estranyes danses tribals per celebrar un gol, o s’arremanguen els pantalons com Cristiano Ronaldo abans de llançar una falta. Com si, en quedar al descobert, la cuixa agafés més força aerodinàmica.