Diari digital d'Andorra Bondia

27/Gen./2016

L’imaginaire après nature

L’any 1933, Henri Cartier-Bresson, o HCB, com li deien, va viatjar a Sevilla. Una de les fotos fruit d’aquest viatge que veiem avui a l’exposició del Museu del Tabac L’imaginaire après nature és mundialment coneguda: és una foto de nens que juguen entre ruïnes. El fotògraf els veu a través d’un forat al mur. Un dels xavals va amb crosses, i per a un espectador que no ha mirat la data és evident que es tracta de les restes d’un edifici recentment destrossat per la guerra.

Comentaris: 0

26/Gen./2016

Abans la cartera que la ‘cantera’

Arribats a aquest punt ja no em cal fer una introducció de la notícia, pel cap baix, més inquietant i decebedora de les darreres setmanes. El Govern fitxa un jurista valencià per dirigir el gabinet legal, a raó de 8.000 euros mensuals. Bé, molt bé.

I dic la més decebedora i inquietant perquè no és l’única acció demòcrata que resulta ser inquietant, decebedora i, habitualment, poc clara.

Comentaris: 0
Governar saltant-se les regles

Les regles de funcionament de les nostres institucions neixen en la Constitució i es van concretant en les lleis que desenvolupen els drets i deures fixats en la Constitució del 1993.

Són unes regles de convivència que, posant límits als interessos de cadascú, permeten la cooperació comuna, en el marc de l’interès general.
Em sembla evident que el nostre sistema de convivència democràtica ha degenerat des que vam establir-ne les regles, l’any 1993.
N’hi

Comentaris: 0

25/Gen./2016

Ja és aquí la pujada de gener

Els problemes sobren i els diners falten. Aquest és el panorama que moltes persones viuen després de les festes nadalenques.

Deixem enrere el mes més malgastador de l’any, i arriba gener, moment d’estrènyer-se el cinturó. Les compres nadalenques han afectat les nostres butxaques —regals, sopars, viatges— i el fet d’afrontar les despeses quotidianes ara es veu una mica més complicat. Aigua, llum, transport, menjar.

Comentaris: 0
La font de la vida

El vell tinent Bonifaci Ulrich es passà la mà per la cara acabada d’afaitar. L’aire d’aquell matí de maig li clavava manetes fredes a la pell, cada dia més llisa. Va endreçar la taula de treball, situada sota l’ombra d’una morera esponerosa.

Comentaris: 0

22/Gen./2016

Els vegetals, font de salut

L’ésser humà pot ingerir com a aliment gairebé qualsevol cosa, des de la llet de la mare fins a la sal comuna, passant per fruits, flors, llavors, tiges, fulles, arrels, algues, bolets, ous de peixos o d’aus, i cossos morts de diferents animals.

Comentaris: 0

21/Gen./2016

El futur és un tren que passa molt ràpid

La vida és cíclica. Acabem de començar 2016 i se m’acut, d’entrada, plantejar una pregunta: en què està sent diferent aquest inici d’any del del 2015? I dels anys anteriors? Si dubtes o si trobes que és igual, no continuïs llegint; potser hi trobaràs algunes claus per fer que comenci a ser diferent.

Durant el Nadal segur que has brindat pel futur, has desitjat que el 2016 sigui millor i potser t’has menjat els dotze grans de raïm a temps.

Comentaris: 0

19/Gen./2016

L’heroi del nostre temps

Una de les lectures obligatòries de l’escola secundària russa, si no han canviat els programes, és la novel·la Un heroi del nostre temps, de l’escriptor romàntic del començament del segle XIX Mikhaïl Lérmontov, un noble rus descendent d’escocesos, oficial dels dragons, mort en un duel a l’edat de vint-i-sis anys.

Comentaris: 1

18/Gen./2016

Escriure, saber, respectar

Si no és que els anys em confonen, el meu primer escrit de què tinc record va ser la crònica d’una sortida resseguint el Pirineu fins a arribar a la vila de la Vajol i creuar a França seguint el camí dels darrers exiliats de la República a Catalunya el 1939; si la memòria no m’enganya, com deia, era la primavera de 1976.

Dos anys més tard i amb poques setmanes de marge, perdia dues persones de la meva vida, el pare i qui em donà el primer consell a La Hoja del Lunes, la primavera del

Comentaris: 0
¿Adéu al castell?

Des de fa un temps semblaria que es vol despatxar amb una certa urgència la hipòtesi que les restes del jaciment de la Roureda de la Margineda siguin les del castell de Sant Vicenç, per privilegiar aquella segons la qual ens trobem davant d’un simple “veïnat, barri o suburbi” de la població de Santa Coloma.

Comentaris: 0
Animalades

Arribo a una oficina de missatgeria per recollir un paquet i des d’algun indret que no acabo d’ubicar sento bordar un gos a intervals curts. Al cap d’una estona descobreixo que es troba dins d’una gàbia tapada amb un llençol. La disposició de la cua i la deserció d’alguns que estaven esperant fa que acabi just al seu costat. Per una escletxa de la caixa li veig un trosset de cap i per un moment les nostres mirades coincideixen; l’ull li tremola com la flama d’una espelma a l’espera de ser apagada.

Comentaris: 0

15/Gen./2016

Aprenent a viure

“Molt poca gent l’encerten abans d’equivocar-se” (Sèneca). No podem canviar el passat negatiu, ni evitar els errors comesos, però sí que podem i hem d’aprendre’n per evitar problemes presents i futurs. Quan fem això amb bon seny, aconseguim transformar un mal en un bé i allò que és negatiu en positiu.

Encara que molts saben que això és sensatesa, pocs ho practiquen.

Comentaris: 0

13/Gen./2016

Any nou: nou enfocament!

Enfocament: acció d’enfocar, posar el focus... Comencem l’any i el nostre entorn, pròxim i llunyà, està bastant remogut, inclús convuls. I nosaltres, cadascú de nosaltres, vostè, ¿com estem, com està?

Tots aquests focus d’inestabilitat global ens afecten força més del que voldríem reconèixer. Per acabar-ho d’adobar segurament vostè s’ha fet, com tots nosaltres, algun bon propòsit per a aquest any nou.

Comentaris: 0
L’àngel del pessebre

¿Què és un nen feliç? ¿Un nen de casa rica? ¿Un nen consentit de pares de mitjans modestos? ¿Un nen a qui ningú li regala res i que ha de lluitar per trobar-se un lloc a la vida? Entre aquells qui no passen ni gana ni set, i no són víctimes de violència o de catàstrofes naturals, tal vegada un nen feliç seria aquell qui més temps passa amb la família que estima: els avis i tiets, cosins i germans, el pare, la mare, un nen que té la sort de venir d’una casa on les reunions familiars es viuen com grans celebracions.

Comentaris: 0

11/Gen./2016

Antoni Martí i l’aixecada de camisa

Comença l’any 2016 sense perspectives de millora en la situació econòmica.

Andorra està molt més tocada del que sembla. Érem a dalt de tot i hem caigut al precipici.
La situació no té gran cosa a veure amb la macroeconomia. Ni tampoc amb la microeconomia.

Comentaris: 0

04/Nov./2015

Sobre la lucidesa

Lúcid, lúcida: aquell o aquella que comprèn amb claredat les coses, aquell o aquella que veu... ¿Es tracta solament de l’intel·lecte, o del sentit de la vista?
Si només es tractés de la comprensió intel·lectual o bé del sentit visual podríem dir que la immensa majoria de la població mundial es lúcida... ¿És així? 
Si només es tractés de comprensió intel·lectual podríem adjudicar la lucidesa a tots aquells que tenen un coeficient “normal”.

Comentaris: 0

19/Oct./2015

La coeducació i l’escola igualitària del segle XXI

¿Com és que encara ens resulta estrany que una nena vulgui ser conductora de camió? ¿O que el desig d’un nen d’esdevenir mestre d’educació infantil sigui poc comú en la nostra societat? El concepte de coeducació està molt lligat al d’igualtat i fa referència a la necessitat d’oferir una educació idèntica i comuna per als dos sexes, respectant-ne, a més, les diferències.

Comentaris: 0

24/Set./2015

Eficiència

Avui, més que mai, parlem de la productivitat, de ser efectius, de la rendibilitat, parlem de l’eficiència.  
¿Podríem, fent un joc de paraules, definir-la com la ciència de l’eficàcia? Veiem que ens en diu el diccionari. Eficiència: Qualitat d’eficient.
Eficient: Que produeix realment un efecte. Causa eficient. Acció eficient de la calor. Que té capacitat i competència per a dur a terme una feina, un treball, etc.

Comentaris: 0

14/Set./2015

Big Data

L’investigador japonès Shigeomi Koshimizu ha dissenyat un sistema per identificar l’usuari per la seva forma de seure. La tècnica, desenvolupada pels enginyers de l’Institut Avançat de Tecnologia Industrial del Japó, permet identificar un cul entre la multitud amb un 98% de precisió. El sistema consta d’una sèrie de sensors de pressió que registren 360 punts diferents en el seient. Cada persona té una forma particular de seure, de manera que n’hi ha prou amb generar una base de dades amb cada petjada per reconèixer els usuaris.

Comentaris: 0

Pàgines

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic