La Carlota Gurt, una escriptora a qui he descobert fa poc i de la qual em declaro fan total, recuperava fa quatres dies, al seu compte de Twitter, un fil que va publicar originalment fa gairebé un any i que venia precedit de la següent introducció: “Potser això es desvia del meu personatge tuitèric, però m’he llevat amb ganes de fer un MeToo com una casa [...]. Aviso que serà un fil llarg, massa llarg.” A partir d’aquí, Gurt relata magrejades, assetjaments i abusos des dels vuit anys.

A casa meva sempre que s’ha parlat d’en Josep Pla (1897-1981) ho hem fet des de la perspectiva de la informació privilegiada, gràcies al meu oncle, el doctor Alfred Almeda i Costa, que va ser el seu darrer metge de capçalera. La seva relació amb l’escriptor ha estat una font inesgotable d’anècdotes que bé mereixeria un llibre! Dos empordanesos parlant de tot i de res, amb la tramuntana i el blau de la Mediterrània com a testimonis únics de les seves converses.
Deia Pla que “és molt més difícil descriure que opinar.

Baixem a l’hospital Clínic per passar visita amb el metge que porta la Pilar a la unitat de trasplantament renal (UTR). A causa de la maleïda pandèmia preferim fer temps a l’exterior del centre, a la rambla que hi ha davant de la porta del carrer Casanova. Fa un matí agradable i la llum tardoral ens arriba tamisada pels cirrus que esborronen el cel i pels núvols de bates blanques que s’afanen entre els edificis.

Quan se’m va demanar d’escriure aquests articles d’opinió, una de les consignes que se’m va donar va ser que, a poder ser, fes referència al panorama cultural. De fet, no sé si seria capaç d’escriure amb sentit sobre alguna altra cosa. Últimament ho tinc bastant complicat, la veritat. A què puc referir-me si el panorama és desolador? Propostes que cauen pocs dies abans de celebrar-se, festivals cancel·lats, bolos anul·lats, projectes aturats...

Enmig d’aquesta època d’incertesa absoluta, en què la gran majoria d’actuacions culturals i esportives han estat anul·lades, concerts, festivals de dansa, teatre, activitats  indoor i a cel obert,  campionats mundials i locals de qualsevol disciplina per por que les aglomeracions propiciïn el contagi, els damnificats, públic i actors, tenim l’esperança que l’any que ve tot hagi canviat, que la situació hagi evolucionat de manera que puguem tornar a una autèntica normalitat i ens traiem de sobre aquesta m