Fa uns dies vaig anar al súper. Fent una ullada a la secció de fruita i verdura em va sorprendre un cartell que indicava que la mongeta perona costava 12,99 euros el quilo. Però si a casa sempre havia sentit la meva mare queixar-se que les mongetes anaven cares perquè es venien a 7, 8 o potser 9 euros el quilo! Em vaig alegrar d’haver passat per casa i haver pogut endur-me algunes mongetes de l’hort del meu pare. Més bones i més econòmiques!

Llegia l’altre dia un article en aquest mitjà de comunicació sobre el “poc valor de l’edifici de Sud Radio” que em va deixar un poc perplexa.
L’edifici de Sud Radio, a 2.500 metres, al cap del pic blanc és un símbol que no ens podem carregar perquè uns experts, al meu entendre mal informats i no gaire coneixedors de la història del nostre país, així ho hagin aconsellat.
I és que tant Sud Radio a dalt del pic Blanc com l’edifici de Radio Andorra a Encamp són els testimonis del nostre llegat particular

Sense jugadors no hi ha esport, diuen els esportistes. Una veritat a mitges. Són, sense cap mena de dubte, la cara més atractiva de l’esport, els seus protagonistes. Ells o elles generen l’adhesió i la idolatria. Això sí, també són essencials les porteries, les cistelles, les pilotes... Sense camp o sense pista no hi ha esport que valgui. És evident que també és imprescindible l’àrbitre. Sigui com sigui, aquesta pandèmia va posar de manifest, com mai, la necessitat imperiosa d’un altre element: el públic.

La pandèmia de la Covid-19 i les seves conseqüències socials i econòmiques haurien de servir per repensar, en general i per a Andorra, un model econòmic que, d’altra banda, ja ha donat mostres d’esgotament. La crisi sanitària només ha fet que accelerar la situació que s’estava gestant i l’ha complicada encara més (augment de les desigualtats i del nombre de persones en risc d’exclusió social, increment de la concentració de la riquesa...).

Certament, mentre vivim el dia a dia, amb la quotidianitat arran de pell que ens xucla fins a l’últim alè, és complicat tenir la perspectiva suficient que ens ajudi a avaluar, revisar o repensar el que hem fet o dit o omès com a persones individuals i també com a integrants d’una família, d’un equip de treball, d’una entitat...