Aquests darrers dies hi ha hagut molt rebombori i soroll a les xarxes socials en relació a dos processos electorals: el referèndum al Regne Unit sobre el manteniment a la Unió Europea (UE) i les eleccions generals espanyoles. Em refereixo als dos comicis de forma conjunta perquè tots dos han suscitat una reacció molt similar. I aquesta no és altra que un rebuig frontal dels resultats sorgits de les urnes. La victòria del Brexit en el primer dels casos i el triomf del Partit Popular (PP) en el segon.

Vull ser veggie. Vegetariana o vegana, no ho sé ben bé. Primer pas: m’he comprat la liquadora. Faré sucs multivitamínics, superdesintoxicants, regeneradors. Ja fa dies que he passat la ratlla dels 40, això és seriós, em cal productes anti-aging, sobretot que esborrin l’edat, que aturin el pas del temps, com diu l’anunci de crema. Molt factible. Amb tant de suc –hi ha 1.624 combinacions de fruites, verdures i vegetals en el llibre que segueixo– tinc seriosos riscos de desintegrar el meu intestí, però m’és igual.

Tot i que sóc un habitual dels multicines d’Andorra, quan puc m’escapo a Barcelona a una sala on sembla que el temps s’hagi aturat.

Davant de la gran confusió que hom té sobre què és i com és la sanitat, i quin paper fa cadascú en aquesta auca, jo em brindo a donar-los la meva opinió de tot plegat.

L’atenció sanitària a l’Alt Urgell es compon de tres branques: una és la salut pública, o sigui els ambulatoris, on es dóna una atenció de medicina primària, que vol dir consultori, control de malalts crònics, atenció no urgent, receptes, baixes..., i on els professionals que hi treballen són funcionaris de l’Institut Català de la Salut.

Una altra bran