Pugem en aquest llogarret de la Ribagorça aragonesa impulsats pel record d’Isidor Cònsul.

Tothom recorda molt sovint la importància de cuidar els petits detalls en un país turístic com el nostre. Una altra cosa, però, pel que es veu, és que realment ens esforcem per portar a la pràctica aquesta màxima que tothom sembla tenir assumida. Un cas concret que demostra aquesta tesi: no sempre estem prou a l’aguait, per exemple, de l’estat de la pintura d’alguns passos de vianants. Això passa a Andorra la Vella, on visc (m’estalviaré de parlar de la resta perquè desconec com estan).

A principis de la setmana passada esmorzàvem amb la notícia que la nova Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) suprimirà, el proper 23 de novembre, gairebé tots els accents diacrítics i permetrà que l’hora es digui igual que en castellà.

Les declaracions, els comunicats, les aparicions públiques sense admissió de preguntes s’estan estenent cada cop més. A Espanya, Mariano Rajoy les va sublimar fins a extrems còmics; la pantalla de plasma de Rajoy, una tele on apareixia el president parlant i els periodistes només apuntant sense possibilitat d’interacció va centrar molts esquetxos de programes humorístics. Els directius del Barça es veu que també són especialistes en la modalitat de roda de premsa sense preguntes.

Les estadístiques així ho diuen i es reitera cada 8 de març: les dones ocupen ben pocs llocs de decisió, encara avui. Les barreres són diverses i sovint quasi imperceptibles.