Em temo que m’estic ficant en bucs; però, com una mare gestant, ha de néixer el fill. Ho faré amb cura i sense ganes de ferir. Amb el màxim respecte.

En el meu escrit anterior cantava les excel·lències de la nostra terra, deixant-me portar per l’entusiasme càndid i el meu idealisme personal. Somiem, mirem el cel, veiem la llum!!

No oblidem, però, que darrere tot objecte il·luminat hi ha una ombra.

Si vostès van sortir a estirar una mica les cames la vigília de Tots Sants al vespre, ja devien constatar que el país estava immers en una atmosfera terrorífica i fosca. Gegantines aranyes malèvoles penjaven de sabates amb lluentons, perfums delicats o flamants bateries de cuina, cobrint-los amb espessíssimes teranyines negroses. I com més avançava la nit apareixien també personatges amb cares amenaçadores, amb cicatrius mal cosides o pells sagnants. I la canalla.

El món de l’internet està revolucionat. Des de l’estiu, tenim notícies d’un nombre cada vegada més elevat d’atacs de hackers, que van des d’uns quants atacs contra l’STA a casa nostra fins a d’altres de més recents contra les infraestructures de resolució de noms (DNS) de la costa est dels EUA.

Tot i que la terminologia atac de hackers ens pot fer una mica por, convé aclarir que en aquest cas l’objectiu dels atacs no és obtenir dades sobre els usuaris dels serveis.

Hi va haver un temps en què venir a treballar a Andorra sortia molt més a compte que avui dia i encara es podia dir que Andorra era una terra d’oportunitats. Les persones que venien al país ho feien no només per fugir de les elevades xifres d’atur que trobaven als seus països respectius, sinó també perquè veien que es podien guanyar molt millor la vida. La situació, malauradament, ha anat canviant a pitjor i s’ha agreujat especialment en els darrers anys.

Joan-Marc Miralles ens feia veure dies enrere i a compte de la xifra de visitants de la fira dues evidències: d’una banda, el seguidisme servil i pelet neci del periodisme declaratiu, servidor inclòs: repetim acríticament el que diuen polítics i altres espècimens més o menys mediàtics sense molestar-nos a comprovar-ne la veracitat (o la versemblança) ni quan això és relativament fàcil, com va demostrar Miralles anant senzillament a l’hemeroteca. O aplicant-hi el sentit comú: ¿tot el país va desfilar per la vela del Parc Central? ¿Tot?!

¿Com podem cuidar la ment? ¿Què és la cultura de la ment? Molts confonen la cultura amb la instrucció que reben a les escoles. Una persona pot ser molt instruïda en la seva carrera o ofici, però poc culta i inclús mal educada. “La ciència només serveix per donar-nos una idea del poc que sabem” (Lamenhais).

Si la majoria de la gent desconeix la manera de cuidar el seu cos adequadament, desconeix encara més com cuidar la ment.