Fa uns dies un amic em va preguntar per quina raó feia tants mesos que no escrivia un article per al meu estimat BonDia. És cert, la vida corre tan ràpid i les conseqüències de la pandèmia són de tal magnitud que no queda temps per fer-ho tot.
Jo em sento molt deutor amb el personal d’aquest diari i els quatre fidels lectors de les meves disquisicions. Avui tinc un missatge. Us vull fer conèixer un dels llibres més meravellosos que han caigut a les meves mans. Us garanteixo que si el llegiu en sortireu molt enriquits.

Deia Newton que els homes construïm massa murs i no suficients ponts. Potser és veritat a la resta del món, però al nostre país no solament els hem construït, sinó que també els hem deixat travessar. Cal no oblidar que els ponts sempre han estat un símbol universal de recerca, de trànsit, de connexió... i sobretot d’unió.

La canalla, per llei, hauria de passar un mínim de quinze dies al poble, a l’estiu. D’aquesta manera els iaios podrien malcriar-nos com cal i, a més, els infants desenvoluparíem certes habilitats des de ben petits. Certament, hi ha coses que si no s’aprenen abans d’una edat determinada no arriben a consolidar-se mai.

Un primer amor, una rascada al genoll, les mans tacades de mores, aixecar-se a l’hora que vulguis, la primera colla d’amics, la botifarra d’arròs, una esbroncada de l’avi, fer d’escolanet, perdre’s en bicicleta... Són tantes les experiències viscudes en un poble! Bons o dolents, són els nostres records, i això no ens ho traurà mai ningú.
Arribat l’estiu, tocava fer la maleta i marxar ben lluny de l’escola.

En una exposició del Museu Picasso de París llegíem el lema: Som el que guardem. Una afirmació que també pot referir-se al cúmul d’estímuls que desem a la vitrina de l’imaginari i 
sojornen allà, en una estança lluminosa de la memòria sensitiva.
Les emocions estètiques són sorpreses que volem rebre, regals dels déus que ens ajuden a relligar l’educació sentimental, coneixements que teníem i mancàvem. Si ens hi esforcem, podem deixar-nos seduir pels objectes plàstics amb tota la intensitat emotiva de què som capaços.