A debat hi ha l’ètica o la decisió de publicar fotos amb nens ofegats per pressionar la classe política i per remoure consciències. Les veiem a la televisió mentre sopem, i continuem amb la cullera. Són éssers humans innocents que moren. I d’altres que no viuen. Passa a Síria i passa en altres llocs, però són els interessos polítics i econòmics els que fan que es publicitin més alguns conflictes que d’altres.

Malauradament ja estem tots acostumats que ens maltractin quan anem a alguns establiments comercials del país. Com s’ha dit moltes vegades, i no hem avançat gaire en els últims anys per solucionar el problema, a Andorra queda molt camí per recórrer perquè el client rebi el servei que, com a tal, es mereix. Així, encara hi ha molts llocs en què sembla que t’estan fent un favor atenent-te i que el que volen és que marxis per tenir menys feina. Fins ara, però, jo no havia estat víctima directa del que clarament es pot anomenar un atracament a mà armada.

L’anècdota, que va passar fa tot just uns dies, ja és famosa. O, com es diu ara: s’ha fet viral. Tot i que als adolescents Kevin Nguyen (16) i T.J. Khayatan (17) els va agradar una part de les obres d’art que s’exhibien al Museum of Modern Art de San Francisco, van trobar que els mèrits artístics d’un altre conjunt eren certament qüestionables.

El Nomenclàtor és probablement un dels expedients que més picor deuen fer al ministeri de Cultura. Amb el permís dels entorns de protecció, és clar. Resulta que des del 2010 en tenim un d’oficial: el de Canòlic, Juverri i Aubinyà, sí. El mateix Govern que el va aprovar i publicar va trigar tres mesos a corregir-lo per no ofendre els sentiments lauredians.