Ahir vaig llegir un article que explicava que Jeff Koons havia decidit que es retiraria del món de l’art. Que bé. Per fi se’n va aquest fantasma, vaig pensar. Ja saben, aquest senyor que fa molts anys que es dedica a realitzar escultures de grans proporcions en acer inoxidable, emulant figures i animals fets amb globus i que el mercat està disposat a pagar el que ell demani i més. Tot això, després d’ordenar-li a un exèrcit de treballadors que materialitzin les seves idees, per arribar després i estampar la seva signatura. Tot un artista, vaja.

Liquidació per trasllat o per tancament. Així pots trobar molts comerços a la part mitjana-alta de l’avinguda Carlemany. L’altre dia ens hi passejàvem. Hi ha de tot: botigues de roba, basars, sabateries... N’hi ha una, per cert, que està liquidant des de fa més de mig any. Tot al 50%, i sempre penso que hi devia tenir molt d’estoc, perquè encara es veu l’aparador ple, i els prestatges de dins també. D’altres, ja han fet el trasllat, no massa lluny d’on eren fins ara, però a locals més petits, això sí.

En espera que, amb més distància i després dels dies de descans volgut, des de l’executiva de Demòcrates per Andorra es faci una anàlisi amb més profundidat dels resultats electorals de diumenge passat, sí que algunes veus taronja ja han advertit que la xifra d’11 consellers generals ha de servir de toc d’atenció i que cal prendre’n nota.

I és que sembla prou evident que l’onada taronja es troba en fase de retrocés i que molt poca cosa queda de l’embranzida amb què va entrar a la cambra parlamentària el 2

“Jo sé què vol dir ser feliç a la vida, i la bondat de l’existència, el gust de l’hora que passa i de les coses que es tenen al voltant, fins i tot sense moure’s...”

Elio Vittorini obre amb aquestes evocatives paraules Cerdeña como una infancia (Minúscula). L’autor va escriure el text el 1932 després de rebre la invitació d’una revista per visitar l’illa.

Estilites d’Andorra, l’últim mapa publicat, fins ara, de la cartografia poètica que va traçant amb perseverança l’amorós explorador Manuel Montobbio, és una mostra primorosa de la seva creativitat, plasmada en escrits de naturalesa diversa (vegeu els precedents a manuelmontobbio.net), i referendada amb el seu tarannà idealista de traductor de mons per a l’entesa, la fraternitat i el desenvolupament de pobles i cultures distants.

Qui crida més fort aconsegueix el millor resultat.