La Casa de la Vall ha estat el lloc on, tradicionalment, es reunia el Consell General fins a la recent construcció de la nova seu inaugurada el 2011, però no sempre havia tingut aquesta funció, ja  que en el seu origen era una casa particular, propietat de la família Busquets d’Andorra la Vella. 
Va ser construïda l’any 1580 per Antoni Busquets.

Això és esport i és d’alt nivell. Del que es va fer ahir, no se’n recorda ningú. Forma part del passat més llunyà, i més quan apareix aquell fragment d’una cançó de  El Último de la Fila: “Cuando la pobreza entra por la puerta, el amor salta por la ventana”. D’aquell equip que va enlluernar a LEB or queden només set jugadors –no comptaré el lesionat Chris Czerapowicz–, l’entrenador i el seu cos tècnic.

Les eleccions han acabat i tothom treu les seves conclusions. D’entrada, constatar que la participació està estancada des de fa temps. Els que ja tenim una edat encara recordem aquelles participacions de fa uns vint anys que es movien al voltant del 80%. És evident que això s’ha acabat. A les comunals amb prou feines se supera el 50% (a la capital ni això) i a les generals puja una mica, però res de l’altre món.

Rebo correus, correus brossa entre tants bons desitjos de gent que no conec: “Vols  fugir del Nadal?”. Home, doncs com tot Scrooge (o Grinch, que va per barris, edats i gustos en ficció literària o cinematogràfica), doncs sí, sí, no estaria pas malament. La qüestió és si queda cap racó al món dels vius, sobre l’escorça de la Terra, on amagar-se. Al teu interior, aconsellaran els místics i els estoics. Sí, home, però tanta estona al meu interior m’avorreixo; molta vida intel·lectual no hi bull, allà.