Jordi Troguet ha deixat petja en els que vam veure l’obra

Recordo ves a saber per què aquests dies el meu amic Pep. Pep Iglesias. Els més veterans dels meus col·legues també el recordaran, i probablement amb un somriure. Era el fotògraf del Diari quan a finals dels 90 hi vam aterrar una generació de periodistes que contra tot pronòstic hem acabat arribant fins aquí, qui ho havia de dir. Tenia una dona guapíssima i una caseta a Oix, terra aspra, de mala petja, on ja m’agradaria acabar a mi els dies, i que ell somiava a convertir en allotjament rural.

Ahir, mentre enfilava cap a l’avinguda Carlemany per cobrir la penjada dels primers cartells de la campanya electoral a Escaldes-Engordany, vaig sentir com una mare deia als seus fills: “mireu!, el Pare Noel, allà a la parada d’autobús”. Evidentment, també vaig mirar, i efectivament hi havia un home allà assegut que bé podria haver estat el Pare Noel, una mica més magre que la figura tradicional, però amb una bona barba i cabellera blanca. No ho vaig poder evitar.

Dies enrere vam tenir l’ocasió de veure el fascinant documental Dones de les Escaldes, gràcies a la iniciativa i el gran encert del Comú d’Escaldes-Engordany que va omplir les tres sessions programades al cinema Illa Carlemany.
El documental Dones de les Escaldes ofereix una visió profunda de la vida a Escaldes a través del  testimoni de 31 dones, nascudes els anys 1935-1945, que han preservat les memòries i les experiències de generacions passades a més de narrar les seves pròpies històries on capturen la riquesa cultural i el teixit social