Tenim unes expectatives molt baixes quan parlem de canvi climàtic. Ens alcem com a grans compromesos en la lluita contra l’escalfament global però al final és un “sí, però no” o, definitivament, un “no”. I és que no deixa de ser sorprenent que en un fòrum sobre turisme sostenible es parli del canvi climàtic com si d’una fatalitat es tractés, o almenys això és el que es podia interpretar de les intervencions de representants polítics.

Sona el despertador. Mentre l’apago comencen a sonar. Li dono la primera ullada al Twitter, i també a l’Instagram. Corrent, sortim. Agafo el cotxe per portar el nen a l’escola. Escoltem música, Zoo. La mestra és la seva preferida. Sí, ja sé que no és música per a nens però ens agrada. El Mic ja l’hem avorrit. Ja està al cole. Corrent, torno a agafar el cotxe, torno a escoltar-les, torno a mirar. Canvio a la ràdio, informatius, marxo a treballar. Aparco. Arribo a la feina. Engego l’ordinador.

Llegir té un risc. El meu va ser un llibre electrònic. El 1998 els diaris, els butlletins de les emissores de ràdio i els informatius de la televisió anaven plens de les afirmacions dels gurus de la fira de Frankfurt, el més gran esdeveniment editorial del món, dient que el llibre en paper moriria el 2018. I quan la fira ha despertat aquest any, el llibre de paper continua aquí. Però jo m’havia quedat amb un Kindle.

Em vaig resistir molt a comprar-lo.

Imagineu que el metge que fa uns anys que us tracta us diu que patiu una malaltia greu però que no us amoïneu que ell té una cura i que no cal que patiu per res perquè ell es fa càrrec de tot. Imagineu que aquesta cura la produeix una farmacèutica molt poderosa i que té una utilització complexa i cara, però que, com que el metge no us diu el contrari, comenceu a pagar-ho.