Estem acudint a la segona ronda del cribratge de gran majoria de la població del país. Tornem a passar pel sedàs. Potser, però, amb més mandra, desconcert i incredulitat que la primera vegada. I no ho dic en un sentit decididament negatiu, però sí amb un punt d’interpel·lació i qüestionament. Destriar o separar serien sinònims de cribrar, i amb un punt de responsabilitat dirien alguns; d’autovoluntarietat, precisarien altres; o de borreguisme, sentenciarien els més crítics, passar pel sedàs també ho seria.

Hem tornat a demanar al Govern que comuniqui les dades relatives als avals i ajuts financers públics destinats al finançament de les empreses i els negocis. Però ha estat infructuós. Ens ha quedat clar que el Govern no té intenció de fer públiques les dades sobre la identitat de les empreses que s’acullen als ajuts econòmics en forma de crèdits tous ni la quantitat que percebran.

Doncs sí, me’n recordo quan Hagi, el Maradona dels Carpats!, deia que el que més li agradava de Madrid eren els embussos de l’M-30. Li semblaven el súmmum del luxe occidental, és clar que venia de la Romania dels Ceausescu. Hi pensava ahir Meritxell avall, quasi a la Rotonda. Feia dos mesos que no em creuava amb tanta gent pel carrer. Ni amb tant de trànsit. I em va agradar, ves per on. Me’n recordo també de la vegada que vaig guanyar cert premi. Atenció: la vegada.

53 anys. Fets en aquesta semicaptivitat que compartim. I celebrats amb un excés de vapors etílics i ingesta calòrica que no em renyaria ni la meva doctora, la Sílvia Fuentes, ni segurament el senyor ministre de Salut, ni cap psicòleg assenyat. En fin, 53. Dada d’aquelles que solien ser matèria reservada abans que se’ns tiressin a sobre els nous temps, en què tot és domini públic.

Un cop llegit el protocol inicial que des del ministeri de Salut es va preveure per a les llars d’infants del país, entenc perfectament la preocupació dels seus responsables sobre com fer-lo viable i en última instància, sobre la seva supervivència. Tres infants per aula? Evitar que els infants comparteixin joguines? Educadors equipats amb mascaretes, ulleres i bates? Realment algú creu viable tot això? Qui té aules suficients acollir només tres infants per aula? Com es pot evitar que els infants comparteixin joguines?

Pocs mesos després d’aprovada la Constitució, el 1993, en una entrevista periodística, l’heraldista català Armand de Fluvià em va dir que el nostre país faria bé de crear alguna condecoració per a aquelles persones, andorranes o forasteres, que per la seva trajectòria se’n fessin mereixedores.