La vida és cíclica. Acabem de començar 2016 i se m’acut, d’entrada, plantejar una pregunta: en què està sent diferent aquest inici d’any del del 2015? I dels anys anteriors? Si dubtes o si trobes que és igual, no continuïs llegint; potser hi trobaràs algunes claus per fer que comenci a ser diferent.

Durant el Nadal segur que has brindat pel futur, has desitjat que el 2016 sigui millor i potser t’has menjat els dotze grans de raïm a temps.

Una de les lectures obligatòries de l’escola secundària russa, si no han canviat els programes, és la novel·la Un heroi del nostre temps, de l’escriptor romàntic del començament del segle XIX Mikhaïl Lérmontov, un noble rus descendent d’escocesos, oficial dels dragons, mort en un duel a l’edat de vint-i-sis anys.

“Molt poca gent l’encerten abans d’equivocar-se” (Sèneca). No podem canviar el passat negatiu, ni evitar els errors comesos, però sí que podem i hem d’aprendre’n per evitar problemes presents i futurs. Quan fem això amb bon seny, aconseguim transformar un mal en un bé i allò que és negatiu en positiu.

Encara que molts saben que això és sensatesa, pocs ho practiquen.

Enfocament: acció d’enfocar, posar el focus... Comencem l’any i el nostre entorn, pròxim i llunyà, està bastant remogut, inclús convuls. I nosaltres, cadascú de nosaltres, vostè, ¿com estem, com està?

Tots aquests focus d’inestabilitat global ens afecten força més del que voldríem reconèixer. Per acabar-ho d’adobar segurament vostè s’ha fet, com tots nosaltres, algun bon propòsit per a aquest any nou.

Comença l’any 2016 sense perspectives de millora en la situació econòmica.

Andorra està molt més tocada del que sembla. Érem a dalt de tot i hem caigut al precipici.
La situació no té gran cosa a veure amb la macroeconomia. Ni tampoc amb la microeconomia.

Lúcid, lúcida: aquell o aquella que comprèn amb claredat les coses, aquell o aquella que veu... ¿Es tracta solament de l’intel·lecte, o del sentit de la vista?
Si només es tractés de la comprensió intel·lectual o bé del sentit visual podríem dir que la immensa majoria de la població mundial es lúcida... ¿És així? 
Si només es tractés de comprensió intel·lectual podríem adjudicar la lucidesa a tots aquells que tenen un coeficient “normal”.

¿Com és que encara ens resulta estrany que una nena vulgui ser conductora de camió? ¿O que el desig d’un nen d’esdevenir mestre d’educació infantil sigui poc comú en la nostra societat? El concepte de coeducació està molt lligat al d’igualtat i fa referència a la necessitat d’oferir una educació idèntica i comuna per als dos sexes, respectant-ne, a més, les diferències.

Avui, més que mai, parlem de la productivitat, de ser efectius, de la rendibilitat, parlem de l’eficiència.  
¿Podríem, fent un joc de paraules, definir-la com la ciència de l’eficàcia? Veiem que ens en diu el diccionari. Eficiència: Qualitat d’eficient.
Eficient: Que produeix realment un efecte. Causa eficient. Acció eficient de la calor. Que té capacitat i competència per a dur a terme una feina, un treball, etc.

L’investigador japonès Shigeomi Koshimizu ha dissenyat un sistema per identificar l’usuari per la seva forma de seure. La tècnica, desenvolupada pels enginyers de l’Institut Avançat de Tecnologia Industrial del Japó, permet identificar un cul entre la multitud amb un 98% de precisió. El sistema consta d’una sèrie de sensors de pressió que registren 360 punts diferents en el seient. Cada persona té una forma particular de seure, de manera que n’hi ha prou amb generar una base de dades amb cada petjada per reconèixer els usuaris.

Durant molt temps he parlat de les coses bones per tenir millor salut, però avui vull parlar d’allò que no és bo: el cafè. L’ús del cafè és molt generalitzat. Als Estats Units nou de cada deu persones són addictes al cafè, un producte que conté cafeïna, droga psicotròpica que estimula la ment i modifica el comportament psíquic. El diccionari ens diu que la cafeïna és un alcaloide, un estimulant del sistema nerviós, que es troba al cafè, el te, la cola, el cacau, etc.

No és un error o una repetició automàtica del text.

L’endemà de Meritxell, festa nacional, és un bon dia per reflexionar i observar la navegació del nostre país al mig d’unes aigües força mogudes, que estan donant fortes sotragades al vaixell institucional andorrà. 
Els discursos oficials intenten difondre la idea, a manera de metàfora de la navegació, que tots anem al mateix vaixell. 
Però, en qualsevol cas, ser al mateix vaixell no vol dir gran cosa. No és igual viatjar en una suite amb balcó que en una cabina interior sense finestra.

¿Som conscients que la immensa majoria de la població occidental consumeix pa cada dia sense saber ben bé què menja?

Paul de Grauwe, un dels economistes més respectats a Europa, ha argumentat que Grècia té seriosos problemes de liquiditat però que encara no és insolvent.