Benvolgut Christ, és certament un honor inesperat que t’adrecis a la meva modesta persona.

Ho és més encara quan no soc especialment propens a venir a fer-te una visita a casa teva. No deixo d’admirar l’elegància de l’edifici, pres tant en el sentit material –soc un admirador de la seva arquitectura– com també el metafòric de les persones que hi habiten i hi treballen i que, en la seva gran majoria, fan bona feina, una feina socialment necessària.

Una vegada vaig tenir un amic caribeny. Era mulat i en certa ocasió, en fi, li vaig demanar si havia experimentat en persona els tics racistes que es veu que pervivien als anys 80 i 90 al paradís castrista. “Pero... es que yo no soy negro”, em va respondre. M’hi va fer pensar l’entrevista que li van fer l’altre dia a Lilian Thuram: “El racisme és sobretot un problema blanc”, van titular-la.

La setmana passada llegia un article d’opinió escrit per Iñaki Rubio a les pàgines d’un altre diari del país. Es titulava Article sense tema i l’escriptor explicava quina és la seva rutina literària per donar vida a cadascun dels articles que publica. La qüestió és que en aquell moment, Rubio considerava que no tenia tema, “que la cosa no arrencava”, per dir-ho amb les seves paraules.

És hora de parlar dels beneficis que comportarà l’acord d’associació amb la UE.

Quan es culpabilitza les víctimes per no renunciar als privilegis.

Hi ha vegades que algunes notícies no les acaben d’entendre ni els professionals de la comunicació. Es tracta de casos en què es fa més difícil transmetre al lector una aproximació a la realitat perquè el mateix periodista té la sensació de no saber ben bé el que està passant.