Diari digital d'Andorra Bondia

10/Des./2020

imatge de Víctor Duaso
Baixada del Molí, 5
Víctor Duaso
Periodista
Quins temps...

L’any 2008 el tècnic Richard Imbernón va veure en el porter italoargentí Nico Ratti, de només 15 anys, qualitats d’alt nivell per debutar a segona catalana amb l’FC Andorra. A segona catalana... quins temps! En aquella època el porter era Koldo Alvarez De Eulate que estava ja en la recta final de la seva prolífica carrera esportiva. Aquell porter de categoria cadet va enlluernar jugant contra jugadors molt més experimentats. Va ser en un partit contra el Balaguer i va sortir al segon temps en un partit jugat al desaparegut Aixovall. Quins temps!

Comentaris: 0

09/Des./2020

imatge de mireia
Baixada del Molí, 5
Mireia Suero
Periodista
Per viure 700 anys més de pau

700 anys de pau. Una bona targeta de presentació d’Andorra de portes enfora (i sovint també, de portes endins). Màrqueting diplomàtic que, malauradament, té algunes escletxes. Un engranatge que falla. Avui es torna a fer evident davant l’entrada en vigor, el 22 de gener vinent, del Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears. L’acord ja ha estat ratificat per una cinquantena d’estats, tal com va anunciar l’octubre passat Nacions Unides. Entre aquests, però, no hi figura cap dels nou nuclearment armats. Ni tampoc Andorra.

Comentaris: 0
imatge de JBartumeu
Plaça del poble
Jaume Bartumeu
President Progressistes - SDP
A reveure, Albert!

Dissabte, baixant de Meritxell després del comiat a l’Albert Salvadó, repassava alguns dels moments que hem viscut plegats, dins i fora de la política, els darrers vint anys.
Em vaig adonar que hi ha fets que són ben vius en el record. Etapes polítiques i també personals. Fa vint anys, l’any 2000, el corrent majoritari de Nova Democràcia vam decidir contribuir amb totes les nostres forces a la fundació del Partit Socialdemòcrata.

Comentaris: 0
imatge de Manel Gibert
El Gong
Manel Gibert
Filòsof i escriptor
Els ulls

La notícia de la mort d’Albert Salvadó reobre una capsa de records i lligalls de lectures apassionades. Fa un any llarg que vaig gaudir per últim cop de la seva conversa intel·ligent i divertida. Mentre l’escoltava, albirava inicis d’històries versemblants al fons dels ulls incisius que somreien des de la talaia de la saviesa adquirida i el talent innat.
Quan només havia resseguit els primers paràgrafs de Els ulls d’Anníbal, l’Albert va augurar que m’agradaria molt.

Comentaris: 0
imatge de Francesc Salvador
Tribuna
Francesc Salvador
Metge
Més miracles sobre l’aigua (i III)

No estic totalment convençut de l’interès d’aquest nou article però he decidit escriure’l. Més d’un lector es veurà reflectit en algun punt de la seva lectura. A mi també m’ha anat bé aquest repàs, ja que són moltes les coses que sabem i moltes les que no posem en pràctica. Uns bons exemples són beure prou aigua o fer suficient exercici per tenir bona forma.

Comentaris: 0
imatge de Valentí Closa
Tribuna
Valentí Closa
Conseller de Vida Cultural i Aparcaments d’Escaldes
Mr. Magoo

De la meva infància televisiva –un ja té una edat– recordo una sèrie animada, un cartoon dels seixanta anomenada Mr. Magoo. El protagonista era un senyor gran de baixa estatura, calb, despistat, milionari, malhumorat i amb una exagerada miopia, capaç de confondre un semàfor amb un guàrdia, entre altres divertides confusions; aconsegueix confondre objectes fàcilment, consultant les xarxes veig que aquesta era de l’any 1949 i que va tenir molt èxit.

Comentaris: 0

07/Des./2020

imatge de Natàlia Bahirwani Areny
Tribuna
Natàlia Bahirwani Areny
Les ‘to do list’, planificacions i altres

Se’n sent a parlar cada vegada més, ja sigui per part de youtubers de creixement personal com de professionals de la psicologia i del coaching o bé per amics o i companys totalment adeptes a aquest concepte.
Se’n fan de mil i un colors i formats, tant en bloc com en fulls descarregables, casolans i creatius, o bé per impresos, en fi, llistes per a tot!
To do list per a la compra, per a la cura personal, per als objectius siguin quins siguin, per als menús de la setmana, per a la cura i neteja de la casa, per als estudis, per a l’a

Comentaris: 0
imatge de Manel Sansa Garal
Tribuna
Manel Sansa Garal
Lliurepensador
Expectació, angúnia i il·lusió òptica

La setmana passada es va cloure amb una notícia d’esperança provinent de França. Una alenada encoratjadora i fresca com l’ambient d’hivern que ha arribat, sobtadament. Tots els propietaris de negocis del Pas de la Casa es devien llepar els bigotis i somriure amb ganes en saber que a partir del divendres podrien tornar a obrir botigues i hotels, i arrencar una nova etapa després d’haver patit, durant mesos, un tancament general inusitat d’activitat.

Comentaris: 0
imatge de Meritxell Mateu
Plaça del poble
Meritxell Mateu
Historiadora
Un mal menor

La compareixença del cap de Govern dijous passat va caure, per a una gran part del teixit socioeconòmic del nostre país, com una dutxa freda. Va generar enuig i incomprensió.
Les estacions d’esquí romandran tancades fins al 10 de gener del 2021, com a mínim.
Andorra és un país de neu. Però com vaig exposar en un article anterior, som un país de frontera.

Comentaris: 0
imatge de Roser Porta
El Gong
Roser Porta
Filòloga
Sense festival

Pantalons de xandall negres, sense cap dibuix ni logotip de cap marca, samarreta vermella, que també ha de ser completament llisa, i sabates o vambes negres. Aquest és l’uniforme oficial d’aquest any per al festival de Nadal, un espectacle que ens haurem de mirar en un vídeo per evitar les aglomeracions. Pares, mares i avis bavejant de satisfacció davant de les gràcies dels petits artistes seria un escenari ideal per a la propagació del virus, el paradís del contagi.

Comentaris: 0
imatge de mpadin
Baixada del Molí, 5
Maria Pilar Adín
Periodista
Andorra, només ens té a nosaltres?

És molt bonic aquesta mena d’eslògan que els andorrans de bé –i ho dic amb estimació– repeteixen una vegada rere l’altra a les xarxes socials aquests temps difícils de pandèmia que  farà nou mesos que patim: ara més que mai –això és de la meva collita– Andorra només ens té a nosaltres. És una expressió en si mateixa romàntica, molt patriòtica, que referma la identitat de poble, la pertinença a un país i també una idiosincràsia. Però és cert que Andorra només ens té a nosaltres?

Comentaris: 0

04/Des./2020

imatge de marc
Baixada del Molí, 5
Marc Segalés
Periodista
Responsablitat dels poders públics

Aquests darrers dies les autoritats sanitàries de diferents països, també del nostre, han intensificat el missatge d’alerta als ciutadans de cara a les festes nadalenques. “L’important d’aquest Nadal és que en puguem celebrar més tots junts en un futur”, “han de ser unes festes sòbries” o “tothom ha de tenir clar que no serà un Nadal normal” són algunes de les expressions que han repetit no només responsables sanitaris, sinó també alguns presidents i ministres de diferents governs.

Comentaris: 0
imatge de Robert Lizarte
Plaça del poble
Robert Lizarte
Divulgador històric i campaner
Santa Bàrbara a casa nostra (i II)

A Andorra només existeix una esglesiola sota l’advocació d’aquesta santa. Al Camí Ral d’Ordino distant d’uns metres abans d’arribar a la vila. Sembla que fou erigida al segle XVII. Restaurada a la darreria dels anys noranta del segle passat, se li afegí una espadanya sense campana. Al seu interior conserva restes de pintures murals. Santa Bàrbara era l’advocada contra llamps i trons i també era la patrona dels miners i campaners.

Comentaris: 0
imatge de Ludmilla Lacueva Canut
El Gong
Ludmilla Lacueva Canut
Escriptora
Hotel Pol (III)

L’hotel Pol s’enorgullia d’haver estat dels primers a servir a les autoritats comunals del Comú, per Canòlich, la primera paella i també els primers gelats de Sant Julià gràcies a una màquina a manovella.
El tipus de clientela que tenien era principalment turistes que venien a l’estiu i contrabandistes. Antoni Cerqueda i la seva esposa, la Teresa, havien sabut guanyar-se l’estima dels clients, que eren sempre fidels. Fins i tot tenien un client que feia 45 anys que s’hostatjava al seu establiment.

Comentaris: 0

03/Des./2020

imatge de andresluengo
Baixada del Molí, 5
Andrés Luengo
Periodista
Amb perspectiva de gènere

L’altre dia la correctora d’aquest diari em va polir la ressenya de Superherois, l’estupenda exposició que fins al gener poden veure al CAEE. En un moment donat de la crònica que no es va publicar em deixava endur per l’entusiasme. Venia a dir que s’hi havia fet encaixar amb calçador una lectura de l’exposició amb –perdonin vostès– perspectiva de gènere, quina gran cotilla.

Comentaris: 0
imatge de Robert Lizarte
Plaça del poble
Robert Lizarte
Divulgador històric i campaner
Santa Bàrbara i les tempestes (I)

No hi ha església parroquial que no tingui una campana sota la seva advocació.

Comentaris: 0
imatge de Àlvar Valls
El Gong
Àlvar Valls
Escriptor
Quan vam perdre el tren

Hi ha dos desideràtums, a la pàtria andorrana, que apareixen i desapareixen de la palestra pública, ara l’un ara l’altre, com a solucions idònies als dèficits de les infraestructures viàries d’accés al país: són l’aeroport i el ferrocarril. Una vegada més, han tornat a aparèixer, ara conjuntament, gràcies a la Jornada de debat de la Confederació Empresarial Andorrana, que els va incloure com a tema estrella. Les conclusions van ser: un zero a l’aeroport i un excel·lent cum laude al ferrocarril.

Comentaris: 0

02/Des./2020

imatge de OVilella
El Gong
Oriol Vilella Sala
Músic
‘All Things Must Pass’

Totes les coses han de passar, deia George Harrison fa cinquanta anys en el seu primer disc en solitari després que els The Beatles decidissin que havien de passar pàgina.

Comentaris: 1
imatge de AGrebennikova
Plaça del poble
Alexandra Grebennikova
Escriptora
Txaikovski

Una de les memòries més fondes dels hiverns de la meva infantesa russa són els vidres gelats. Els cristalls s’acumulaven per la part de fora i cobrien la superfície del vidre d’ornaments místics i fantasiosos. Les línies s’ajuntaven i formaven fulles, estrelles, trineus. Fins i tot hi he arribat a veure cares conegudes. No les veia tan clarament com la cara de Piotr Ilitx Txaikovski a la il·lustració de Jordi Casamajor a aquest article, però el seu dibuix me les recorda.

Comentaris: 1
imatge de Alba Doral
Baixada del Molí, 5
Alba Doral
Periodista
Llenguatge versus realitat?

Aquesta vida de hàmster girant la roda porta a buscar entreteniments innocus però laboriosos. Personalment, confesso el plaer d’acarnissar-me detectant i exterminant qualsevol rastre de llenguatge políticamentcorrecte i cagapoquito que trobo en benintencionades notes de premsa a l’ús dels temps que corren. Consti que no és fàcil: t’ho colen com a ajudats per una mano de dios. Per exemple, deixen lliscar subreptíciament frase tan aparentment innocent com les persones desocupades.

Comentaris: 0

Pàgines

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic