Endevineu on solia fer vacances la gent a l’estiu, al segle XXI? A la costa! Increïble, oi? Quan plovia, tothom rondinava i esperava amb deler la pausa estival per ocupar les platges. A Blanes o Salou? Ui, allà no! Els guiris van colonitzar-les, gradualment i sibil·lina, al llarg dels anys, i van fundar-hi repúbliques independents on el balcòning era legal, als hotels se sopava a quarts de sis de la tarda i els nadons naixien amb un cubalibre sota el braç.
Uish, disculpeu, que a vegades se m’escapa alguna ruqueria.

Al llarg dels temps, de nord a sud i d’est a oest, la societat ha tingut un paper important en les transformacions històriques. De vegades van impulsar canvis substancials en les estructures polítiques i socials dels seus territoris, en altres, van ser el detonador de caigudes d’imperis, i així un llarg etcètera.
La societat en la qual visc és àgil i dinàmica, els avenços tecnològics i científics que se succeeixen faciliten la vida de les persones.

Enguany s’ha manifestat puntualment, però els primers compassos de la tardor solen ser festius. Les darreres revifades estivals se succeeixen i la llum declina lentament des de l’equinocci, quan el dia es confon amb la nit perquè el sol i la lluna es ruboritzen cada cop que coincideixen.

Rebem una publicitat dirigida al meu pare: fa 15 anys que ja no és entre nosaltres

Aquest mes tindrà lloc el Congrés de novel·la d’espies i, segons informava aquest diari, reunirà els periodistes Joaquín Abad, autor de les anomenades novel·les 'El andorrano' i 'Y la luz llegó a Andorra', i Eliseo Bayo, autor dels reportatges 'Las montañas de la muerte', publicats a 'Reporter', del grupo Z (i no a 'Interviu', del mateix grup, com es diu sovint) el 1977.