Llegir té un risc. El meu va ser un llibre electrònic. El 1998 els diaris, els butlletins de les emissores de ràdio i els informatius de la televisió anaven plens de les afirmacions dels gurus de la fira de Frankfurt, el més gran esdeveniment editorial del món, dient que el llibre en paper moriria el 2018. I quan la fira ha despertat aquest any, el llibre de paper continua aquí. Però jo m’havia quedat amb un Kindle.

Em vaig resistir molt a comprar-lo.

Imagineu que el metge que fa uns anys que us tracta us diu que patiu una malaltia greu però que no us amoïneu que ell té una cura i que no cal que patiu per res perquè ell es fa càrrec de tot. Imagineu que aquesta cura la produeix una farmacèutica molt poderosa i que té una utilització complexa i cara, però que, com que el metge no us diu el contrari, comenceu a pagar-ho.

L’ideari i maneres xovinistes de Trump fan que els ultranacionalistes europeus més tronats semblin savis sortits d’un temple tibetà. Hi ha qui defensa que el tarannà del nord-americà ha resultat ser el caldo de cultiu necessari perquè a Europa la dreta més recalcitrant perdés el poc pudor que li quedava a l’hora de ventilar (cosa legítima, d’altra banda) les seves arengues més delirants.

Li demanàvem l’altre dia a la ministra Gelabert si el seu departament tenia intenció d’afegir-se al 80è aniversari de l’inici de les emissions de Radio Andorra, que Velles Cases vol celebrar l’agost del 2019 convidant els supervivents de l’emissora. “És la primera notícia que en tenim”, va ser la resposta. Això, el dia que presentava la monografia de Xus Lluelles sobre la història de la nostra radiodifusió.

Té 45 anys i encara continua corrent com els millors corredors de curses de muntanya, modalitat vertical, del món. Des de fa ja un temps lluita de tu a tu en cada prova contra atletes més joves que ell. La temporada passada va ser molt dura per a ell ja que es va perdre quasi bé tot el calendari de Copa del Món i no va poder repetir el tercer lloc de manera consecutiva de la classificació general.