Angi Duró i Yolanda Nadal han escrit un conte de la llum i la foscor per a grans i petits.

Avui per escriure un llibre s’ha de ser qualsevol cosa menys escriptor: publiquen llibres youtubers, tertulians, cuiners, presentadors, toreros o concursants de Supervivientes o d’algun altre programa de la telerealitat. Ja ho afirmava la doctora en literatura Elsa Maxwell que “els famosos són com les flors, molt decoratius”. I a més, venen.

El món sencer s’esgarrifava fa uns dies veient com Notre-Dame, aquesta joia patrimonial francesa, aquest referent del gòtic, cremava sense control a causa d’un aparent accident en les obres de reforma que s’hi estaven fent –ja és mala llet... una catedral que sobreviu durant vuit segles a tota mena de catàstrofes naturals, guerres o revoltes va i es crema quan li estan rentant la cara–.

Escric això dimarts perquè es publiqui avui. Segurament se sabran més coses sobre el tràgic incendi de París que ha devastat la catedral de Notre-Dame, aparentment provocat per una mala praxi en unes obres de restauració a la zona central de la nau, molt semblant al que va passar al complex esportiu dels Serradells.

Avui només faig que sentir que la importància de l’incendi tampoc és tanta, ja que aquesta catedral havia estat restaurada moltes vegades, la darrera, al segle XIX, ja fou força polèmica.

Ahir vaig llegir un article que explicava que Jeff Koons havia decidit que es retiraria del món de l’art. Que bé. Per fi se’n va aquest fantasma, vaig pensar. Ja saben, aquest senyor que fa molts anys que es dedica a realitzar escultures de grans proporcions en acer inoxidable, emulant figures i animals fets amb globus i que el mercat està disposat a pagar el que ell demani i més. Tot això, després d’ordenar-li a un exèrcit de treballadors que materialitzin les seves idees, per arribar després i estampar la seva signatura. Tot un artista, vaja.

Liquidació per trasllat o per tancament. Així pots trobar molts comerços a la part mitjana-alta de l’avinguda Carlemany. L’altre dia ens hi passejàvem. Hi ha de tot: botigues de roba, basars, sabateries... N’hi ha una, per cert, que està liquidant des de fa més de mig any. Tot al 50%, i sempre penso que hi devia tenir molt d’estoc, perquè encara es veu l’aparador ple, i els prestatges de dins també. D’altres, ja han fet el trasllat, no massa lluny d’on eren fins ara, però a locals més petits, això sí.