Els semàfors no són amics de les persones que van a peu. Si vostès trepitgen carrer, tal com recomana l’eslògan del Comú d’Andorra la Vella "Camina!", ho deuen prou saber. Els vianants hi confien, però sempre s’acaben decebent. I és que els programadors d’aquests instruments els tenen sobrevalorats. Gràcies, però això suposa un gran inconvenient. Primer de tot, sobrevaloren la capacitat dels transeünts d’esperar. Esperar llarga estona a poca distància de cotxes passant a tot gas.

Recentment va aparèixer dins la premsa internacional la notícia que han descobert un cap de llop. Sembla que va ser a Sibèria, lloc en què és habitual trobar parts d’animals d’època prehistòrica –com ara dels mamuts– en bastant bon estat de conservació. És com si el permagel, situat a pocs centímetres més avall de la superfície de la terra, hagués actuat com un congelador gegant.

Crònica d’una travessa de natació al lloc més romàntic de Costa Brava.

Qui no s’ha anguniejat mai davant de la gran pregunta: per què existim, què hem vingut a fer aquí, si és que hem vingut a fer-hi alguna cosa?

És intolerable que els nens, i els adolescents –sobretot aquests, que són els pitjors– estiguin tot el dia enganxats al mòbil. Tot el dia mirant la pantalla, jugant, parlant per Whatsapp, o mirant fotos a l’Instagram. Enganxats, addictes, incapaços de controlar-se ni de fer una pausa. No poden centrar-se, concentrar-se en una sola feina, en una sola lectura –ja impossible si és una mica llarga– perquè regularment han de mirar la pantalla. No llegeixen més d’una línia seguida, no llegeixen cap consigna ni informació.