La gent del món educatiu s’hi dedica per vocació.

La Roser Pubill ens havia explicat històries de bruixes que es pentinen per aquí, pel Pirineu. Després ens va posar a tots al nostre lloc recordant-nos que millor carpe diem, que tempus fugit i som mortals per molt que ens costi de creure. Ara surt a la palestra amb un llibre encisador. L’hi dedica a la nebodeta, l’Emma. I a la neboda, la Mònica, que un bon dia va decidir que volia ser mare i que ho volia ser a la seva manera i s’hi va llançar.

Em sembla molt graciós quan veig una notícia amb el titular: Retencions a l’entrada de la Massana. Perdoneu, però... a la parròquia hi ha cues cada dia a totes hores, on està l’esdeveniment novedós i d’interès públic?
Cada dia que baixo des d’Arinsal per anar a treballar em passo 20 minuts aproximadament per creuar la Massana des de la rotonda del nou camp de la Federació Andorrana de Futbol fins a la rotonda d’Anyós, un poble que sense retencions te’l fas en un moment.

Trenta anys més tard, el nen de la icònica portada del disc Nevermind de Nirvana ja no és un nen i, veient que tothom que va participar-hi s’ha fet ric menys ell, ha decidit presentar una demanda per reclamar als supervivents del grup i persones vinculades una indemnització que sobrepassa els dos milions de dòlars.

Ja admeto així d’entrada que potser em tiraré pedres sobre el meu teulat, però he de buidar el pap. De tant en tant passo estones fent repàs de l’hemeroteca. Què explicàvem avui fa un any? I dos anys enrere? Fer aquest exercici sovint també serveix per tenir idees, recordar algun dels molts projectes que anunciem a bombo i plateret els mitjans i que tot sovint queden en l’oblit, i fer-te noves preguntes. S’ha convocat aquell concurs? S’ha aixecat la infraestructura promesa? Les obres compleixen els terminis?