Després de la freda, malgrat tots els mitjans i la potència de la història d’Hipatia, Agora, dubtava si veure Mientras dure la guerra, d’Alejandro Amenábar.

Sempre he tingut la facultat paranormal de fer que les coses (quasi) succeeixin d’acord amb la meva voluntat. Fa anys, assegut a classe a primera hora del matí (la mestra encara no hi era), vaig guaitar fixament la porta tancada de l’aula. La Sensi, la nina de porcellana que em tenia bojament enamorat, tampoc havia arribat (i si estava malalta? I si la seva vida corria perill? Què seria de mi?), i vaig centrar les energies que ella fos la pròxima persona a franquejar el llindar. I la maneta va començar a moure’s.

Des de principis del mes de setembre s’està disputant la novena edició del mundial de rugbi; una espectacular competició esportiva seguida de forma molt important, tant a nivell esportiu com a nivell mediàtic, en força indrets del món encara que aquí a Andorra em sembla que no acabem de percebre del tot, almenys de forma generalitzada, la veritable dimensió de l’esdeveniment.

El mundial de rugbi és, a nivell d’audiències televises, el tercer espectacle esportiu mundial.

Es tracta de formar alumnes perquè exerceixin com a mediadors en conflictes entre companys.

I per fi es va estrenar la pel·lícula del Joker. Un film que si bé està inscrit dins del gènere dels còmics, ja que el personatge principal és un malvat de l’univers de Batman, els que la van veure –jo, encara no– coincideixen en dues coses: Joaquin Phoenix segurament guanyarà l’Oscar i el guió va molt més enllà dels superherois.

La història conta els orígens del personatge i la seva transició cap al món del crim. La veritat és que fins i tot abans que s’estrenés, ja havia causat massa controvèrsia.