Si us pensàveu que Borís I, l’efímer monarca d’Andorra que, amb 38 anys, va regnar el 1934 tan sols durant tretze dies al nostre petit Principat, va ser l’únic membre de la reialesa que ha ostentat el títol de príncep d’Andorra, aneu ben errats.

Borís Mikhàilovitx Skóssirev-Mavrusov, aquest rus amb ínfules principesques, va arribar a ser proclamat oficialment pel Consell General malgrat que pocs dies després fos posat a disposició judicial frontera del seu regne avall.

Els qui ja duem anys, en això de doblar el llom per guanyar-nos les garrofes, hem patit en nombroses ocasions (més de les que no es mereixeria ni el nostre pitjor enemic) un sopar d’empresa: ja sabeu, aquella trobada de feina on ningú t’estalvia presenciar com el teu cap de secció clou la festa ballant la conga amb la corbata lligada al cap –amb els pantalons pujats, en el millor dels casos.

Per sort, els darrers temps s’han anat imposant noves tendències que podrien liquidar per sempre unes celebracions infernals on, per no

La magnífica tírria que Manuel Valls suscita entre els nostres amics paleollacistes és un clàssic de la revolució dels somriures, des d’Albert Rivera fins a Josep Borrell, passant per Arcadi Espada, Albert Boadella i –no ens el descuidem– Àngel Ros: tots ells han concitat una animadversió general entre la secta groga, cosa que els honora.

No podem acceptar el creixement indefinit de la despesa pública, que el curs passat ja va fregar els 60 milions.

La CASS va ser creada el 1968 i la jubilació es va calcular segons la realitat social d’aquella època.