Rambo III és una pel·lícula de 1988 on John Rambo es desplaça fins a l’Afganistan per combatre, juntament amb el poble afganès, contra un enemic comú en aquella època, l’URSS. Òbviament, i a causa dels esdeveniments dels últims dies, amb els talibans recuperant el país, molts s’han recordat d’aquest film. I per què particularment? Per una raó: la cinta està dedicada “al poble de l’Afganistan”.

Ves a saber si quan Friedrich Nietzsche va dir que “ser independent és cosa d’una petita minoria, és el privilegi dels forts” pensava en els andorrans! Perquè no cal conèixer-nos massa a fons per saber que els andorrans, potser per predisposició genètica, sempre hem avantposat la neutralitat i independència del nostre país a qualsevol altra cosa, i es veu que no ens ha anat tan malament després de quasi 744 anys essent els únics amos de casa nostra.

Seguim amb les aventures palpitants del llibre Le Val d’Andorre d’Élie Berthet. Isidoro i els viatgers francesos arriben exhausts a la propietat de la família Duba després de viure uns moments d’esglai amb la trobada dels contrabandistes. A l’entrada hi ha una verge de fusta ornamentada amb flors silvestres davant de la qual els andorrans que arriben es treuen el barret que porten a sobre de les barretines vermelles (sic!). Una propietat que a l’autor li recorda els temps patriarcals i una societat poc civilitzada.

Havent passat la nit al ras, en un punt indeterminat del mapa, a mig camí entre l’aparcament on havíem deixat el cotxe i Cala Daurada, la nostra destinació, vam obrir els ulls amb els primers rajos del sol matinal i els brams de plaer dels unicorns. També va ajudar-hi força el brogit ensordidor d’un niu de serps de cascavell: van atansar-s’hi aprofitant que en Tamagotxi, el nostre soldat imperial japonès adoptiu, s’havia quedat clapat durant la guàrdia nocturna.

Els efectes perniciosos de la Covid-19 colpegen una humanitat ja sacsejada per mals pandèmics anteriors. L’episodi que vivim provoca patiments extrems i accentua la vulnerabilitat dels més desafortunats. A l’hora de cercar solucions a les dificultats afegides, la confiança en una saviesa que combini enginy i capteniment moral representa un model de pensament i d’acció interessant per tal d’avançar. Tradició, modernitat i innovació conflueixen en la intel·ligència intuïtiva.