Altres cops havia passat la nit del lloro de forma totalment improductiva, però en aquesta ocasió, en un context de son intermitent, les visions esborronades (barreja de somni i vigília) van ser d’allò més reveladores. Potser era culpa del bistec en estat de semidescomposició (duia més temps a casa que el meu fill petit) del sopar.

Fa unes setmanes, vaig comentar un missatge de correu electrònic, que venia suposadament d’un tal Christ i em comminava a redactar un escrit sobre la intel·ligència artificial (IA). Ho vaig fer, tot i que em vaig centrar més que res en l’ús actual de l’expressió per descriure aplicacions que al meu entendre són simples mecanismes que busquen i classifiquen dades.

L’altre dia estava aturat de baixada al semàfor de l’Stela, a la confluència de l’avinguda Príncep Benlloch, l’avinguda Santa Coloma i la Baixada del Molí, i de sobte, per la meva finestra esquerra, va aparèixer un vehicle contra direcció que aprofitava que no venia cap cotxe de pujada i circulava alegrement pel carril contrari. Evidentment no es tractava d’un turista anglès que s’havia confós, ni el vehicle era un cotxe.

Voldria fer una anàlisi sobre alguna cosa que em crida l’atenció i m’agradaria que poguéssim tenir un debat seriós, així que si us plau, tota persona propensa a aquesta moda millennial d’ofendre’s a la mínima, sense pensar ni tenir intenció de fer-ho, que canviï de pàgina, sigui en la versió paper o del web.

El tema és simple, estimat lector: la teva manera d’apreciar una obra d’art està condicionada pel coneixement que tens de la vida personal de l’artista?