Al llarg d’aquests darrers dies, veiem com els carrers del nostre país es van guarnint amb els llums de Nadal. Al pont de la Rotonda, el Comú d’Andorra la Vella hi ha muntat una nòria on petits i grans del nostre país i els de fora puguin divertir-se. A la Plaça del Poble sembla que comencen a muntar les casetes del Poblet de Nadal. És, ben cert, un punt de normalitat enmig dels casos positius de Covid-19, les defuncions, els confinaments i els ERTOs de les nostres empreses.
Hi ha qui diu que potser el país no està per a gaires alegries nadalenques.

Una vegada vaig tenir un gos. Es deia Gris i deien que era gairebé d’atura. Li faltava un esperó o una cosa així per ser-ho al 100%, però aquest defecte que segons els experts en races canines és gravíssim, a mi em deixava indiferent. El Gris era un gos simpàtic de qui el Tomàs de la Caseta Blanca, l’últim carboner de l’Alta Garrotxa, deia que tenia l’ànima de cadell, de tan juganer com era.

Acabava l’últim article en aquest diari prometent reprendre el tema del teletreball, després d’haver-me referit al teletreball clàssic com una forma d’esclavisme i d’haver apuntat com la situació actual podria ser el banc de proves d’un canvi de paradigma que vingui a trasbalsar l’estatus d’una gran massa de població avui contractada i demà qui sap si precària.
Quan el visionari Aldous Huxley, als primers anys trenta del segle XX, escrivia Un món feliç, faltava encara molt temps perquè les propostes d&

Estic tancat al centre penitenciari de la Comella des del 23 d’abril del 2016 per un delicte relacionat de contraban. Suposadament em trobava a prop d’un magatzem per sostreure-hi 70 caixes de tabac destinades a Espanya. Però això ja és aigua passada. Em van condemnar a dos anys de presó ferma, mentre que als altres dos implicats se’ls va imposar penes de 45 dies de presó i vuit mesos condicionals.

Vaig complir els dos anys. El dia de la meva llibertat era diumenge.

Durant la crisi del 2008, la majoria dels governs a Europa i a l’Amèrica llatina eren, o bé d’esquerres o progressistes. Ja coneixem les conseqüències que va tenir aquesta crisi en l’economia mundial, però m’agradaria destacar alguna cosa que en el seu moment va ser un fenomen pràcticament global. Tots o gairebé tots aquests governs van acabar perdent les eleccions i els moviments més pròxims a la dreta van ocupar el càrrec.