Diari digital d'Andorra Bondia

16/Nov./2020

imatge de Alfred Llahí
El Gong
Alfred Llahí
Periodista i escriptor
Del Comapedrosa al cel

Diu el proverbi tibetà que qui ha escoltat alguna vegada la veu de les muntanyes, mai la podrà oblidar. Potser per això els andorrans sempre que fem, diem o pensem, ho fem tenint en compte les nostres meravelloses muntanyes, sense les quals no podríem viure i entre les quals s’ha forjat, durant segles, el veritable esperit andorrà.
Viure a Andorra és viure en un paradís natural on gairebé el 83% del territori nacional el conformen boscos, cultius i pastures.

Comentaris: 0
imatge de Manel Sansa Garal
Tribuna
Manel Sansa Garal
Lliurepensador
Embranzides glorioses i prominents

En el meu anterior article, intitulat Realitats inconciliables i contraposades, hi exposava la confrontació que existia entre les dificultats per viure dignament de molts compatriotes i la creació d’una nova taxa sobre la tinença de gossos. Una contradicció flagrant en aquest temps de penúries. Irònicament, acarava el fet de ser propietari d’un gos santbernat o de tenir un quisso de raça Chihuahua.

Comentaris: 0
imatge de Elisabet Zopetti
Tribuna
Elisabet Zopetti
Membre de la CPN de Progressistes-SDP
Mantenir l’esperança

Al llarg d’aquests darrers dies, veiem com els carrers del nostre país es van guarnint amb els llums de Nadal. Al pont de la Rotonda, el Comú d’Andorra la Vella hi ha muntat una nòria on petits i grans del nostre país i els de fora puguin divertir-se. A la Plaça del Poble sembla que comencen a muntar les casetes del Poblet de Nadal. És, ben cert, un punt de normalitat enmig dels casos positius de Covid-19, les defuncions, els confinaments i els ERTOs de les nostres empreses.
Hi ha qui diu que potser el país no està per a gaires alegries nadalenques.

Comentaris: 0

13/Nov./2020

imatge de Felip Gallardo
Plaça del poble
Felip Gallardo
Coordinador CEA-Micro
Com sí que pot ser d’altra manera

Si no et sona la frase “com no pot ser d’una altra manera” és que has fet un baix seguiment de les rodes de premsa del Govern. Sembla el mantra preferit i soterrat dels seus portaveus, i és clar, per extensió també dels detractors (els comentaris dels diaris en van plens d’aquesta sentència en clau irònica).

Comentaris: 1
imatge de TDiaztorrent
El Gong
Txema Díaz-Torrent
Professor
Que bonic que és viure!

Passats uns segons va obrir els ulls. Gairebé no recordava com hi havia arribat, allà. Era dret a la barana del pont de Bedford Falls, per la part de fora, mentre el riu retrunyia sota els seus peus amb les aigües crescudes a causa de les recents nevades. No sabia què fer. Últimament no en donava ni una, i semblava que el món estigués ensorrant-se: després de conèixer les darreres dades del recompte de vots a Michigan i Pennsilvània no va suportar-ho més i va sortir de casa cames ajudeu-me. La Melania i els nens ni se’n van adonar.

Comentaris: 0
imatge de andresluengo
Baixada del Molí, 5
Andrés Luengo
Periodista
El que pagaria pel meu gos

Una vegada vaig tenir un gos. Es deia Gris i deien que era gairebé d’atura. Li faltava un esperó o una cosa així per ser-ho al 100%, però aquest defecte que segons els experts en races canines és gravíssim, a mi em deixava indiferent. El Gris era un gos simpàtic de qui el Tomàs de la Caseta Blanca, l’últim carboner de l’Alta Garrotxa, deia que tenia l’ànima de cadell, de tan juganer com era.

Comentaris: 0

12/Nov./2020

imatge de Alba Doral
Baixada del Molí, 5
Alba Doral
Periodista
La ciència vista per un profà

Fa pocs dies em van passar un article científic encara pendent de publicar com a suport per a un article. No vaig entendre un borrall. Just vaig poder extractar un parell de frases per correspondre a la gentilesa. També vaig poder veure com els autors (una desena) proposaven experts en aquell camp perquè examinessin detalladament les seves aportacions, les desmembressin, les posessin sota el microscopi i, si hi hagués cap dubte, tombessin tota la seva feina. Profana com soc, veig que la ciència se sotmet a revisió constant i ha avançat per un camí penós d’assaig i error.

Comentaris: 2
imatge de LRiba
Plaça del poble
Landry Riba
Secretari d'Estat d'Afers Europeus
Andorra i la UE, parlem-ne...

Fa pocs dies completàvem la darrera d’una nova sèrie d’accions comunicatives sobre la negociació de l’Acord d’associació. A diferència de la primera ronda de reunions públiques Andorra i la UE, parlem-ne..., dutes a terme a la tardor de l’any passat i centrades en els aspectes més generals de l’acord, en aquesta ocasió la temàtica ha estat molt més específica: la lliure circulació de mercaderies dins l’Acord d’associació.

Comentaris: 0
imatge de Lluís Casahuga
El Gong
Lluís Casahuga
Músic
Música rara (II)

Avui continuo amb la sèrie que he titulat música rara amb la intenció d’aportar una mica de llum sobre les noves formes musicals vinculades a la tecnologia, l’electrònica i la informàtica musical.

Comentaris: 0
imatge de Josep Maria Missé
Tribuna
Josep Maria Missé
Soci de Giraffe Strategy
Els ‘e-sports’, més a prop d’Andorra

Xangai ha estat notícia durant el mes d’octubre per la celebració de les finals del campionat del món de League of Legends. Per a aquells lectors que no sàpiguen de què estem parlant, es tracta sense cap mena de dubte de la competició d’e-sports més important del món. L’esdeveniment va comptar regularment amb uns 6.000 seguidors presencials, el que no deixa de ser una bona notícia ateses les circumstàncies actuals.

Comentaris: 0
imatge de Àlvar Valls
Tribuna
Àlvar Valls
Escriptor
Huxley, Orwell i Pohl truquen a la porta

Acabava l’últim article en aquest diari prometent reprendre el tema del teletreball, després d’haver-me referit al teletreball clàssic com una forma d’esclavisme i d’haver apuntat com la situació actual podria ser el banc de proves d’un canvi de paradigma que vingui a trasbalsar l’estatus d’una gran massa de població avui contractada i demà qui sap si precària.
Quan el visionari Aldous Huxley, als primers anys trenta del segle XX, escrivia Un món feliç, faltava encara molt temps perquè les propostes d&

Comentaris: 1

11/Nov./2020

imatge de Meritxell Prat
Baixada del Molí, 5
Meritxell Prat
Periodista
Envaïts

8 mesos. Com qui no vol la cosa hem passat més de la meitat de l’any envaïts per un sol tema: el coronavirus. La vida no s’atura, la roda segueix girant, però en part és com si haguéssim pitjat el botó de pausa. Els projectes, els anhels, les idees esbojarrades han quedat aparcades. Qui ens havia de dir que ens veuríem així? Aquella fortalesa que pensàvem que teníem, feta miques. Som tan vulnerables i no ho sabíem!

Comentaris: 0
imatge de Greg Coonen
Plaça del poble
Greg Coonen
Periodista i novel·lista
Els EUA opten per la decència

Així que Joe i Kamala han guanyat. La grandesa del sistema democràtic dels EUA prevaldrà i sobreviurà. Fins i tot a Trump. Es van comptar els vots (i es tornaran a comptar), els tribunals presentaran els litigants i els funcionaris estatals faran la seva feina.

Comentaris: 0
imatge de OVilella
El Gong
Oriol Vilella Sala
Músic
Una tardor lenta

Feia molt de temps que no gaudia tant de la tardor. Els períodes d’entretemps al nostre país amb prou feines existeixen; la tardor comença calorosa i passa a ser hivernal en un tres i no res. No te n’adones i ja tens els cotxes colgats per la neu.

Comentaris: 0
imatge de Manel Sansa Garal
Tribuna
Manel Sansa Garal
Lliurepensador
Realitats inconciliables

La vida va passant, rancallosa, amb penes i treballs; immersos tots en un enfangament persistent i sembla que de mai no acabar. Astorats i perplexos, les anem veient passar sense albirar una sortida imminent i imperiosa del túnel en el qual estem atrapats.

Comentaris: 0
imatge de Tribuna
Tribuna
Tribuna
Jordi Capdevila López
La nòria de la presó: qui hi puja ja no en baixa

Estic tancat al centre penitenciari de la Comella des del 23 d’abril del 2016 per un delicte relacionat de contraban. Suposadament em trobava a prop d’un magatzem per sostreure-hi 70 caixes de tabac destinades a Espanya. Però això ja és aigua passada. Em van condemnar a dos anys de presó ferma, mentre que als altres dos implicats se’ls va imposar penes de 45 dies de presó i vuit mesos condicionals.

Vaig complir els dos anys. El dia de la meva llibertat era diumenge.

Comentaris: 0

10/Nov./2020

imatge de Víctor Duaso
Baixada del Molí, 5
Víctor Duaso
Periodista
De prop...

La pandèmia ens està enfrontant amb la nostra solitud: a casa, al carrer, a l’hospital... El virus ens aparta de les persones que estimem en el pitjor instant de les seves vides: quan el simple fet de respirar suposa un acte d’heroïcitat. Molts dels que ingressen a l’UCI no surten amb vida, i un d’ells ha estat el meu tiet. L’ambulància el va portar a l’hospital, tres dies després el van baixar a l’UCI. Mentrestant la família esperava, des de casa, el so d’una trucada telefònica.

Comentaris: 0
imatge de JBartumeu
Plaça del poble
Jaume Bartumeu
President Progressistes - SDP
Irritació i tensió

A mesura que hem anat entrant en la segona onada de la pandèmia el Govern ha dictat restriccions a l’activitat ciutadana i comercial mentre reclama la màxima responsabilitat al conjunt de la població.
De motius per a la inquietud no en falten.
En vista del panorama preocupant d’augment de les infeccions i els ingressos hospitalaris, les autoritats sanitàries veïnes, i també les nostres, exigeixen a la població, una vegada i una altra que restringeixi la vida social, que limiti els desplaçaments, que s’oblidi de bars i, gairebé, de

Comentaris: 0
imatge de Martín Blanco
El Gong
Martín Blanco
Artista Visual
El pèndol i la virtut

Durant la crisi del 2008, la majoria dels governs a Europa i a l’Amèrica llatina eren, o bé d’esquerres o progressistes. Ja coneixem les conseqüències que va tenir aquesta crisi en l’economia mundial, però m’agradaria destacar alguna cosa que en el seu moment va ser un fenomen pràcticament global. Tots o gairebé tots aquests governs van acabar perdent les eleccions i els moviments més pròxims a la dreta van ocupar el càrrec.

Comentaris: 0
imatge de Carme Soler Castellà
Tribuna
Carme Soler Castellà
Historiadora de l’art
Un ambaixador excepcional: Javier Balmaseda

Una calorosa tarda del mes de juliol vaig anar a veure l’Aminda a la seva galeria Taranmana. Allí també hi havia el Javier Balmaseda. No el coneixia personalment, i només tenia coneixement de dues de les seves obres. Una, per haver estat exposada a la Biennal de Venècia representant Andorra i l’altra, per haver estat presentada a ArtalRoc.
Aquella tarda vam estar parlant més de tres hores sobre art i cultura en general.

Comentaris: 0

Pàgines

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic