Tot i la seva absència durant dies i dies, les nenes i nens han estat ben presents a les cròniques del confinament. Sovint oblidats i poc escoltats, els infants van desaparèixer dels carrers però van saltar a la primera línia dels discursos polítics. Andorra va estar a l’avantguarda a l’hora d’adreçar-se a aquesta part de la població en la gestió de la crisi sanitària motivada per la Covid-19. No va oblidar que els més petits també són ciutadans i per aquest motiu el cap de Govern va informar-los fil per randa del que són els coronavirus.

No molts poden dir que van aprendre a caminar dues vegades. La primera, com tothom, ni la recordo. Era massa menut, però suposo que els meus pares van somriure i van aplaudir. En aquella època no hi havia tanta tecnologia per immortalitzar aquell moment tan emotiu per a aquells que t’han portat al món. Imagino que va ser un moment únic.

Un nou article sobre l’art a Andorra, aquest cop entorn de l’educació artística al país. Fa 13 anys que faig de professor de música i he treballat en escoles de tota mena a Andorra i fora, i després de tots aquests anys cada cop estic més convençut que el més important per a una bona educació són els bons professionals. En els millors sistemes educatius del món els professionals que en formen part estan altament qualificats i tenen un gran reconeixement social.
Però, per què és important l’educació artística?

Sense estar resoltes les incerteses de tot tipus que ha generat la pandèmia de la Covid-19, hi ha cada vegada més gent que ja pensa en les incerteses de la postpandèmia i en com serà la nova normalitat que n’acabarà resultant.
Al marge dels més catastrofistes, que sempre hi són, i d’aquells que, no sempre sense motius, creuen que la humanitat en el seu conjunt no haurà sabut treure cap lliçó de tot el que està passant, hi ha qui veu en la crisi generada per aquesta pandèmia mundial una oportunitat per mirar de canviar el model econòmic i social o com