Ignoro com viuen la seva condició una nena o un nen esquerrà, actualment. Jo, els anys d’infantesa vaig arrossegar-me sentint-me portador d’una maledicció faraònica. La meva cal·ligrafia, per anomenar-la d’alguna forma, va provocar tants atacs epilèptics a les senyus de primària que ningú em volia a la seva classe.

Divendres cinema amb l’escena de El Camarote de los Hermanos Marx. A les 20.15 comença al poliesportiu el segon partit de play-off de les semifinals de l’EuroCup. El MoraBanc contra l’Alba Berlín i amb l’objectiu de forçar el tercer i definitiu partit de la sèrie per continuar alimentant el somni de la final. Al partit de quarts de final contra el Villeurbanne hi van assistir 4.080 ànimes. L’ambient va ser clau per superar l’equip francès.

Desplaçar-se amb autobús és una excel·lent forma de saber què pensa el poble, de constatar quines són les seves principals preocupacions. Tot i que són curts, els trajectes donen per a molt. Algunes persones t’expliquen batalletes viscudes. D’altres t’informen de les noves condicions laborals de l’empresa per a la qual treballen. I també són freqüents les queixes de no pas pocs que no arriben a final de mes. Així mateix són molt comentades les novetats a la via pública, ja siguin obres o qualsevol altra intervenció.

Els community manager dels partits polítics estan sent un puntal clau en la imatge que els candidats tenen des de ja fa alguns dies i fins al 7 d’abril. I els que no en tinguin, que s’espavilin. Al Twitter i altres xarxes socials surten com a bolets candidats o simpatitzants que, o bé no tenien compte o bé el tenien gairebé inactiu. El debat ja ha començat i les acusacions i indirectes –o molt directes– dels uns contra els altres, també. És molt més fàcil bordar des de les xarxes que fer-ho en persona.

La cria de coloms al nostre vell i bell país ja ve d’antuvi. Al cartulari de Tavèrnoles ja es documenta la donació a l’abadia benedictina de Sant Serni de Tavèrnoles d’un alou a Andorra, més concretament a Engordany. Entre els béns s’esmenta un colomer. I d’això ja en fa més de 1.000 anys!