Les dificultats de moltes famílies i joves del país per trobar un pis que puguin pagar es contraposaven a la imatge que vaig presenciar el cap de setmana: alguns pisos de la primera torre del Clot d’Emprivat que ha quedat enllestida ja tenen ocupants. Qui deu ser l’afortunat que ha pogut desembutxacar la milionada? Val més no pensar-hi i tornar a debats més terrenals. Però com oblidar-nos de la problemàtica si a cada pas topem amb algú que no se’n surt? I pel mig, solucions imaginatives que no acabo de tenir clar si són les bones.

Si una cosa va quedar clara en el darrer debat d’orientació política és que no hi haurà una generalització del règim de tercer pagador per a aquells actes mèdics i tractaments prescrits pel metge referent o l’especialista mentre Xavier Espot sigui cap de Govern. És igual els compromisos adoptats per anteriors executius demòcrates per implantar aquest règim, condicionant-lo, això sí, a la prèvia implantació de la via preferent, o els acords que hagi pogut adoptar, fins i tot per assentiment, el Consell General.

Ens agrada veure joves al carrer i ara els veiem cada dia de col·le, un panorama al qual fins ara no estàvem acostumats a Príncep Benlloch i a Ciutat de Valls.

El debat sobre l’orientació política del Govern que es va celebrar la setmana passada al Consell General no ha estat gaire aclaridor de les perspectives de futur que s’ofereixen a la ciutadania.
En els debats que ens afecten és tan rellevant la realitat com la narrativa que intenta explicar-la. Queda clar que és en l’àmbit de l’economia que apareixen més discrepàncies entre les dades i la seva interpretació.

Jorge Santos va ser valent. Hi ha pocs que ho siguin. Molts jugadors i també membres d’algun cos tècnic t’expliquen autèntiques burrades. Històries per a no dormir. Pocs s’atreveixen a denunciar-ho. Per por? Ves a saber. De fet, cada temporada molts futbolistes acaben tornant cap a Espanya o alguns decideixen provar fortuna a algun club seriós. Sigui com sigui, al jove migcampista de Villacañas (Toledo) li van vendre bé la moto. Ell s’ho va creure,  i això que algú, amb una experiència per oblidar, el va avisar.

El vídeo va suscitar molt de debat entre diferents membres del grup, dels quals molts se sorprenien pel canvi físic que presentava el personatge de la història de Hans Christian Andersen.