La manca de dades sobre el mercat immobiliari i l’evolució dels preus dels lloguers continua sent un greu problema a l’hora de decidir quines mesures es poden prendre. Es va tornar a posar de manifest a la reunió de dimarts de la Comissió nacional de l’habitatge, que treballa per trobar possibles accions. Els comuns continuen en la seva, i afirmen que hi estan treballant; i els gestors immobiliaris també, i sostenen que d’aquí a uns mesos ja hi haurà resultats.

Diuen que la pena per cada paraula inútil que pronunciem són 500 anys de purgatori. Així que espero que qui dicti la sentència s’acomiadi de nosaltres, almenys de mi, i ens faci l’oferta de commutar-la per serveis comunitaris que amenitzin la vida més enllà de la mort, si és que n’hi ha. Bromes o metàfores a part, parlem molt, massa? I diem que les situacions han de canviar i que les persones han de canviar i que el país ha de canviar, però no acabem de concretar ni el rumb que s’ha de prendre ni de quina manera fer-ho. Per què, dic jo...

Context internacional, pressupost i eleccions.

El meu últim i inesperat amic, un senyor que té 94 anys i em tracta de vós, com li agrada a Antoni Morell, em demanava l’altre dia que practiquéssim un periodisme menys agressiu, més constructiu. De veritat que ho intento, Sr. Badia, però miri el que proposava la ministra Gelabert l’altre dia: estimular la incipient indústria audiovisual amb una partideta anual de 100.000 euros sense haver de passar per la repartidora en què s’han convertit les subvencions del ministeri.

Bona part dels jugadors del Lusitans van tornar als seus països amb la cua entre les cames. Van signar un paper –mullat?, ja es veurà– on el club es comprometia a pagar-los tres nòmines que els devia en un termini de 10 mesos. No són els primers que ho fan, i com no millori la situació, tampoc seran els últims. D’altres s’han quedat aquí tirant d’estalvis per cobrar algun dia el que els pertoca.

En política, com a la vida, no només és important el que es diu, sinó el que es fa i com es fa. I d’aquí que resulti tan interessant analitzar les imatges que ens va deixar la reunió del cap de Govern, acompanyat per dos dels seus ministres, amb les associacions empresarials i sindicals per exposar el contingut de les mesures socials, la setmana passada. La distribució dels elements que apareixen a la foto és un aspecte a valorar. A la taula, els representants de l’executiu, i just al davant, els membres de les patronals.